EL MUSEU DE LES PARAULES DE JAFRE

US CONVIDA A LA IX BIENNAL DE JAFRE

3 i 4 d’agost del 2019

ñe'ẽ

Paraula – Palabra - Word



LA LECTURA ES PREVIA A LA PALABRA.

Ernesto de Souza.




Enguany la Biennal de Jafre convida als artistes visuals a investigar la relació entre les paraules i les arts visuals.

Des del principi dels temps els dibuixos rupestres van ser emprats com a mitjà de comunicació entre els éssers humans, mentre que les paraules es trobaven en un estat de gestació convertint els sons articulats en representacions gràfiques.

Segons els textos bíblics, Déu enfadat veié que els homes estaven construint una torre, espantat digué “Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua, això només és el principi de la seva obra, tot el que es proposin ho podran fer. Potser serà millor confondre’ls en l’idioma, per tal que no s’entenguin entre ells.”

D’aquesta multiplicitat de llengües la Biennal ha decidit escollir del Guaraní la paraula ñe-é.*

ñe-é = paraula = palabra = word

Les paraules buscant una projecció estètica i creativa també exploren les conseqüències socials i ideològiques.

La relació entre la vista i l’oïda adquireix significats en la lectura de les expressions humanes, en la fusió de les arts visuals i les paraules en un permanent diàleg.



Este año la propuesta de la Bienal de Jafre es invitar a artistas visuales  a investigar la relación entre las palabras y las artes visuales.

Desde el comienzo de los tiempos el dibujo rupestre fue utilizado como medio de comunicación entre los seres humanos mientras que las palabras estaban en un estado de gestación convirtiendo  sonidos articulados en representación gráfica.

Según la leyenda Bíblica, Dios enojado observo que los hombres estaban construyendo una torre, asustado se dijo “Todos forman un solo pueblo y hablan un solo idioma, esto es solo el comienzo de su obra, y todo lo que se propongan lo podrán hacer. Será mejor confundir su idioma, para que ya no se entiendan entre ellos mismos.”

De ésta multiplicidad de lenguas, la Bienal decidió adoptar del Guaraní la palabra ñe-é.*

ñe-é = paraula = palabra = word

Las palabras en busca de una proyección estética y creativa, también exploran las consecuencias sociales e ideológicas.

La relación entre el ojo y el oído adquiere significados en la lectura de las expresiones humanas, fusionándose las artes visuales y las palabras en un diálogo permanente.





This year, the Jafre Biennial will invite visual artists to investigate the relationship between words and the visual arts.

Since the beginning of time cave paintings were used as a means of communication between human beings.  Turning articulated sounds into graphic representation was still in a state of gestation.

According to biblical legend, an angry God observed men building a tower.  Scared, he said to himself: "They all form a single people and speak only one language, this is only the beginning of their work, and everything they propose can be achieved . It will be better to confuse their language so that they no longer understand each other. "

From this multiplicity of languages, the Biennial has decided to adopt the word ñe-é from Guaraní.

ñe-é = paraula = palabra = word

As well as searching for a creative and aesthetic projection, words also explore social and ideological consequence

 









Informació de la Biennal de Jafre / Información sobre la Bienal de Jafre


www.bienaldejafre.com

 

facebook page :  bienal de  jafre

 

 Catalan Regional TV

https://www.alacarta.cat/territori-contemporani/tall/biennal-de-jafre

 

  you tube


https://www.youtube.com/watch?v=83-




*ñe-é


El títol de la Biennal de Jafre ñe-é vol dir “paraula”.

EL Guaraní i el Castellà són les llengües oficials del Paraguai.

Les arrels de la llengua Guaraní es troben als grups indígenes tupi-guaraní que se situaven al centre d’Amèrica del sud.


El título de la Bienal de Jafre ñe-é significa paraula = palabra.

Guaraní y Castellano son las lenguas nacionales del Paraguay.

Las raíces del lenguaje Guaraní se originan en los grupos de indígenas tupi-guaraní que ocupaban el centro de sur américa.


The title of the Biennial of Jafre  ñe-é means 'word'.

Guarani and Spanish are the national languages of Paraguay.  The roots of the Guarani language come from the indiginous tupi-guarani groups who occupied central South America.






IX BIENNAL DE JAFRE

Artistes/Artistas/Artists



David Austen

Film


El somni de la Gorgona


Al film El somni de la Gorgona, la narrativa de David Austen recorre de nou als mites clàssics.

Els seus personatges solitaris són majoritàriament monstres que ens provoquen sentiments pietosos perquè existeixen en un món que els és doblement cruel.

A la mitologia grega les Gorgones eren les tres germanes Stheno, Euryale i Medusa, representades amb serps com a cabells i amb el poder de convertir en pedra qui gosés mirar-les. Una d’elles, Medusa fou assassinada per Perseu.


“El somni de la Gorgona” (2012) va ser inspirat per l’estudi del bronze manierista del segle XVI de l’escultor Benvenuto Cellini que es troba al Museu Victoria and Albert de Londres. Mostra el cap tallat de la mítica Medusa sostinguda pel puny de Perseu. Aquest estudi fou el model pel “Perseu amb el cap de Medusa” de Benvenuto Cellini que es troba a la Loggia dei Lanzi de Florència.


Austen la reimagina amb actors i un film de 16mm, el treball es refereix de manera conscient a la fotografia de Lee Miller d’una dona prement la part posterior dels seus cabells.


En el film El sueño de la Gorgona, la narrativa de David Austen recurre una vez más a los mitos clásicos.

Sus personajes solitarios son generalmente monstruos que nos provocan sentimientos piadosos, porque ellos existen en un mundo que le es doblemente cruel.

En la mitología griega las Gorgonas eran cada una de las tres hermanas, Stheno, Euryale y Medusa, con serpientes en la cabeza y el poder de convertir en piedra a quien las mirase. Medusa fue asesinada por Perseo.


El sueño de la gorgona, 2012 fue inspirado  por el estudio de bronze Manerista del siglo XVI del escultor Benvenuto Cellini que está en el Museo Victoria  and Albert en Londres. Muestra la cabeza cortada de la mítical Medusa suspendida en el puño de Perseo. Este estudio fue el modelo para Perseo  con la cabeza de Medusa de Benvenuto Cellini encontrado en la Loggia dei Lanzi in Florencia.


Reimaginado por Austen quien usa actores y 16 mm film, el trabajo concientemente  se refiere a la fotografía de Lee Miller  de una mujer apretando con su mano la parte de átras  de su cabello










In the film titled The Dream of the Gorgon, David Austen’s narrative once again turns to classical myths.  His solitary characters are usually monsters that provoke benign feelings in us existing as they do, in a world which is doubly cruel.

In Greek Mythology, the 3 Gorgons were sisters; Stheno, Euryale and Medusa with snakes for hair and the power to convert anyone who looked at them to stone. Medusa was killed by Perseus.


The Gorgon’s Dream’, 2012 was inspired by a 16th century bronze Mannerist study by Benuvenuto Cellini held in the Victoria & Albert Museum, London. This sculpture depicts the severed head of the mythical snake haired Medusa suspended from the clenched fist of Perseus. The work is a model for Cellini’s ‘Perseus with the head of the Medusa’ found in the Loggia dei Lanzi in Florence.


Reimagined by Austen using actors and 16 mm film stock the work consciously recalls a Lee Miller photograph of a woman grasping the back of her coiffed head of hair.




mail@davidaustenstudio.com

www.davidaustenstudio.com


Ben Cain

Intervenció /Intervención


Invitació (PVC)

Impressió sobre cartró


Invitation (block)

Screenprint on cardboard (ed. of 3)


Invitation (PVC)

Screenprint on pre-printed PVC sheet



Ben Cain imrpimeix el text Speak my name damunt capses de cartró premsat i sobre roba – objectes ambigus que no tenen solidesa ni són estàtics. Estan situats a terra  en un espai públic pretenent ser escultures monumentals, no obstant, estan lligades a intimitats i discrepàncies entre les paraules i les coses, entre la calidesa dels cossos i la matèria inerta, entre subjecte i objecte


Ben Cain imprimió el texto Speak my name sobre cajas de cartón prensado y sobre tela - estos objetos ambiguos no son sólidos ni estáticos. Puestos en un espacio público sobre el piso pretendiendo ser esculturas monumentales sin embargo están sujetas a intimidades y discrepancias entre las palabras y las cosas, entre el calor de los cuerpos y la materia inerte, entre sujeto y objeto.


Ben Cain has printed the text Speak my name on corrugated cardboard boxes and on material, both ambiguous objects which are neither solid nor static.  Placed on the floor of a public space, they pretend to be monumental sculptures which nonetheless are subject to intimacies and discrepancies between word and object, body heat and inert material, subject and object.



http://ben-cain.blogspot.co.uk/


bencain55@gmail.com



Ana Čavić and Sally Morfill

Animación


'Rules that order the reading of clouds', 2016 with sound by Hanna Sulek.



A Rules that order the reading of clouds, d’acord amb l’escriptor i artista visual Henri Michaux, les primeres representacions gràfiques contenen l’escriptura i el dibuix  ja que ambdues són atributs de la línia.

L’animació d’Ana Cavic i de Sally Morfill genera respostes entre el dibuix i l’escriptura ja que a cada nova configuració de les línies es produeixen lectures noves. 


En Rules that order the reading of clouds, de acuerdo con el escritor y artista visual Henri Michaux las primeras representaciones gráficas contienen la escritura y el dibujo ya que ambas son atributos de la línea.

La animación de Ana Cavic y Sally Morfill generan respuestas entre el dibujo y la escritura ya que a cada nueva configuración de las líneas se producen nuevas lecturas.


According to Henri Michaux in Rules that order the reading of clouds, the first graphic representations contained writing and drawing as both are attributable to the line.  Ana Cavic and Sally Morfill's animation generate answers between drawing and writing as in each new configuration of lines, a new reading is produced.



ana.cavic@gmail.com


http://anacavic.blogspot.com/




DABÚ, Ricard Vallina feat, Carlos Alma

Performance


Sweetnoise


Aquesta performance consisteix en la construcció de paisatges sonors amb música de DABÚ, Ricard Vallina i dansa butoh de Carlos Alma. A Sweetnoise la conjunció atmosfèrica de música i dansa és poèticament inquietant.


Ésta performance consiste en la construcción de paisajes sonoros con música de DABÚ, Ricard Vallina y danza butoh de Carlos Alma.  En Sweetnoise ésta conjunción atmósferica de música y danza es poéticamente inquietante.


This performance consists of the construction of sonorous landscapes with music by DABÚ, Ricard Vallina and butoh dance by Carlos Alma.  In Sweetnoise, the atmospheric joining of music and dance is poetically unnerving.



carlosalmayoga@gmail.com


ricard vallina@hotmail.com


torruelladabu@gmail.com


www.dabuproject.com





Aya Fukami

Instal·lació / Instalación


Reservoir


El treball d’Aya Fukami va a l’entorn dels materials i les seves qualitats visuals i sovint consta d’elements de performance.

La sèrie Reservoir se centra en la noció de contenir.

En aquest cas una capsa conté aire i bombolles que es produeixen mitjançant líquids.


 

El trabajo de Aya Fukami gira alrededor de los materiales y sus cualidades visuales y a menudo tiene elementos performativos.

La serie Reservoir se ocupa de la noción de contener.

En este caso una caja de PV encierra aire y burbujas producidas por líquidos.


Aya Fukami's work is often focused on materials themselves and their visual qualities as well as often having a performative element.

The series Reservoir is concerned with the notion of a container that holds something (such as water and bubbles).





https://ayafukami.wordpress.com/


fukamiaya@gmail.com





Anna López Luna & Mounir Gouri

Performance


Deseos sin visas 


La performance de l’artista catalana Anna López Luna en col·laboració amb l’artista argelià Mounir Gouri és una invitació als habitants de Jafre per a celebrar el seu matrimoni.


Deseos sin visas respon a les restriccions de les lleis europees sobre el lliure moviment de persones, fets que impediren realment a molts familiars i convidats a celebrar el casament.

L’Anna i en Mounir esperaran als visitants i els convidaran a pintar-se el dit índex amb henna, com és tradició a Argèlia, marca que simbolitza que algú ha participat d’un casament.



La performance de la artista catalana  Anna López Luna en colaboración con el artista argelino Mounir Gouri es una invitación a los habitantes del pueblo de Jafre a celebrar con ellos su matrimonio.


Deseos sin visas  responde  las restricciones de las leyes europeas sobre el libre movimiento de las personas, estas impidiéron a muchos de los invitados y familiares celebrar la boda.

Anna  y Mounir esperaran a los visitantes y los invitaran  a teñirse el dedo índice con henna, como es tradición en Argelia. Marca que simboliza que alguien a participado de un casamiento.


The performance by Catalan artist Anna Lopez Luna in collaboration with Algerian artist, Mounir Gouri, is an invitation to the inhabitants of the village of Jafre to celebrate their wedding with them.


Deseos sin visas is in response to the restrictions of European law on the free movement of people which made it impossible for many of the invited family and friends to attend the wedding.

Anna and Mounir will be hoping to welcome visitors and will invite them to dye their index finger with henna as is the tradition in Algeria.  This mark symbolises that someone has participated in a wedding.



http://www.annalopezluna.net/


  annalopezluna@gmail.com

https://gouri-mounir01.jimdo.com/

gnawi_annaba@hotmail.com



La Infinita de l’Hospitalet:

Victor Ruiz Colomer -Joe Highton- Duncan Gibbs

Performance


Bloom/floración


Bloom, és una besada pel poble de Jafre

Instigant una floració final a mesura que l’estiu es va acabant.

Impulsant tres breus explosions per a disseminar les llavors pel cel de Jafre.
Deixant un impacte floral.

I fomentant el creixement entre les esquerdes.



Bloom, es un beso para el pueblo de Jafre

Instigando un florecimiento final a medida que el verano llega a su fin.

Impulsando tres explosiones cortas para diseminar semillas al cielo de Jafre, 

Dejando una magulladura de flor

Y fomentando el crecimiento entre las grietas.



Bloom, is a kiss for the town of Jafre

Instigating a final bloom as summer comes to a close.

Propelling three short explosions to broadcast seeds across the sky above the town

Leaving a soft bruise of flowers

And encouraging growth in the gaps-- 



https://duncangibbs.co.uk/


duncangibbs93@gmail.com


http://vrrzcr.blogspot.com/


victorruizcolomer@gmail.com


http://www.joehighton.com/


joe_highton@hotmail.co.uk


Jordi Mitjà

Performance


" Irrellevants  algoritmes "



Durant els dos dies de la Biennal de Jafre l’artista Jordi Mitjà realitzarà còpies en fang de mòbils, mans i micròfons, construint una sèries de peces que ens remeten al llenguatge mediatitzat i els seus usos quotidians.



Durante los dos días de la Bienal de Jafre Jordi Mitjà realizará copias en barro de celulares, manos y micrófonos construyendo un serie de piezas que nos remitan al lenguaje mediatizado y sus usos cotidianos.



During the two days of the Biennial of Jafre Jordi Mitjà will make copies in mud of mobile phones, hands and microphones building a series of pieces that refer to mediated language and its everyday use.


http://www.jordimitja.com/


jm@jordimitja.com




Stephen Nelson

Rattus Norvegicus

4-5 bronze pieces


Aquestes escultures de bronze al·ludeixen que a la ciutat de Londres sempre s’està a una distància inferior a 3 metres d’una rata.


Estas esculturas de bronce aluden a que en la ciudad de Londres siempre se está a una distancia no mayor de 3 metros de una rata.


These bronze sculptures allude to the fact that in London one is never less than 3 metres away from a rat.



InRoads


Video


Aquest vídeo respon a dos esdeveniments separats per 500 anys, relacionats pels mateixos objectius: crims de lesa humanitat, guanys econòmics i control.

Ambdós esdeveniments s’han perpetrat al mateix lloc.


Este video responde a dos eventos separados por 500 años, relacionados por los mismos objetivos : crimenes de lesa humanidad, ganancias ecónomicas y control.

Ambos acontecimientos han sido perpetrados en el mismo lugar.


This video is a response to two events separated by 500 years but related by the same objectives: crimes against humanity, economic gain and control.  Both occurences happened in the same place.




http://www.stephenelson.com/


stephenelson2014@gmail.com


Gino Rubert

Pinturas/Instalación


La Despedida (Mixed media on canvas. 60 x70cm. 2019.) 


A aquesta instal·lació Gino Rubert combina pintura, il·luminació i so – amb aquests nous elements no obstant ens confronta al tema permanent de la seva obra, l’erotisme.

Els seus collages narratius adquireixen una nova dinàmica. La proposta d’aquesta instal·lació de Gino Rubert és involucrar els nostres sentits més enllà d’allò visual, apel·lant a l’audició i al moviment (estàtic) produït per la llum que travessa la pintura i fa la sensació de moviment.


En ésta instalación Gino Rubert combina pintura, iluminación y sonido - estos nuevos elementos sin embargo nos confronta al tema permanente en su obra, el erotismo.

Sus collages narrativos adquieren una nueva dinámica. La propuesta en ésta instalación de Gino Rubert es involucrar nuestros sentidos más allá de lo visual, apelando a lo auditivo y al movimiento (estático) producido por la luz que atraviesa la pintura y da la sensación de movimiento.


In this installation, Gino Rubert combines paint, lighting and sound - new elements with which to confront the overriding theme of his work, eroticism.

His narrative collages take on a new dynamic.  Gino Rubert's aim in this installation is to involve more than our visual sense, appealing to the auditative and (static) movement produced by light passing through the painting giving it a sense of movement.




ginorubert@gmail.com


http://www.ginorubert.com


Aura Satz

Audio

 

Dial Tone Operator, 2014 - Glissolalia, 2008



Dial Tone Operator. Aquest treball d’àudio ens recorda els primers temps de la telefonia quan les persones que eren telefonades s’havien de connectar des d’espais commutats per persones operadores.

Aquesta intervenció humana fou reemplaçada més tard pel to automàtic del telèfon. En aquesta obra, el to es transforma en un so continu i monòton de música experimental que evoca els murmuris de la ciutat i sintonitza amb la veu humana.


Glissolalia explora il·lusions acústiques i juga amb la qualitat vocal d’instruments no humans.


Dial Tone Operator  este trabajo de audio nos recuerda a los primeros tiempos de la telefonía cuando los llamados debían ser discados en salas con conmutadoras  accionadas por operadores

Esta intervención humana fue luego reemplazada por el tono telefónico automático.  En esta obra, el tono se transforma en un continuo y monótono sonido de música experimental evocando los murmullos de la ciudad y sintonizando la voz humana.


Glissolalia explora ilusiones acústicas y juega con la calidad vocal de instrumentos no humanos.


Dial Tone Operator looks back to the early days of telephony, when calls were dialled by switchboard operators. This human intervention was later replaced by the automatic dial tone. Here, the dial tone is composed into experimental drone music, evoking the underlying hum of the city and tuning in and out of human speech.

 

Glissolalia explores acoustic illusions and plays on the vocal quality of non-human instruments.

 


https://www.iamanagram.com/


aurasatz@gmail.com


Rebecca Scott

Instal·lació / Instalación


Knittings 



Durant la Primavera àrab, Rebecca Scott va trobar-se, com molts del món occidental, pensant en la lluita pels seus drets del poble àrab i va coincidir en un moment en què va llegir el text de la Declaració de Drets Humans.

Les paraules d’aquest tractat universal tendeixen a centrar-se en la necessitat d’un món perfecte per a tot els éssers humans.

Usant com a base de la seva obra la roba, relacionat amb la tradició femenina que algunes dones teixien petits requadres que units es transformaven en grans flassades que eren donades per a la caritat, Rebecca Scott va decidir teixir algunes de les paraules de la Declaració Universal dels Drets Humans en forma de coixins i va convidar a teixidores d’arreu del món a teixir una de les paraules del document.



Durante la Primavera Árabe, Rebecca Scott se encontró como muchos otros en el mundo occidental pensando  en la lucha del pueblo Árabe por sus derechos, coincidió con que al mismo tiempo leyó el texto  de la Declaración de los Derechos Humanos.

Las palabras de este  tratado universal tienden a centrarse en la necesidad de un mundo perfecto para todos los seres humanos.

Utilizando como base de la obra el tejido, relacionado a la tradición femenina donde algunas señoras dedicaron tiempo a tejer pequeños cuadrados que unidos se transformaban en frazadas que luego eran donadas para caridad. Rebecca Scott decidió tejer algunas de las palabras de La Declaración de los Derechos Humanos  en forma de almohada e invitar a tejedoras alrededor del mundo a tejer una de las palabras del documento.


During the Arab Spring, Rebecca Scott, like many others in the west, found herself thinking about the Arab people's fight for their rights while at the same time reading the Declaration of Human Rights.

The words of this universal treaty tend to concentrate on the need for a perfect world for all human beings.

Using knitting as the basis of this piece, relating to the tradition where women dedicated time to knitting small squares which, once joined together, became blankets to be given to charity, Rebecca Scott decided to knit some of the words from the Declaration of Human Rights into different cushions and invited knitters from around the world to knit a word from the document.



http://rebecca-scott.com/about/


rebeccascott@me.com